Després d’uns anys a la ciutat, Empar torna a viure a l’Horta Nord. Les restes de la casa rehabilitada es deixen com ornaments puntuals que dialoguen amb els llenguatges i materials contemporanis, com una acumulació de capes que conformen la memoria del la llar. Els colors del mobiliari i parets es recuperen de l’enrajolat típic de la zona, el marbre macael que trobem a l’antic safareig s’amplia a totes les superfícies possibles i es descobreixen les textures de l’estructura de formigó i revoltons.

Com és una casa estreta i allargada proposem un intervenció amb una cuina triangular que permet mantenir conversacions a tres bandes, inclòs el veí d’enfront. Generem visuals i recorreguts en diagonal que desmunten la visió tubular i fan de la casa un espai fluit i estimulant.