Construida a 1895 pels seus iaios, la casa de la meua iaia necessitava una rehabilitació estructural i aïllar les parets de l’hivern castellonenc. Amb el procés de canvi començat, la casa es va vendre i els futurs habitants van decidir acondicionar-la per viure-hi tot l’any. Han deixat enrere la ciutat per endinsar-se en la vida rural de cap, acompanyats de la figuera i la parra que van plantar els meus rebesavis.